Bon Nadal!

Per favor, cosumiu allò just i necessari. I compta amb les joguines!

Be happy!

Com m’ha influït el projecte de l’E-portafoli en aquest primer any?

Realment no ho se, no he notat un canvi massa gran en relació al meu comportament abans i després d’assumir aquest nou projecte. Però si que sóc conscient que ara, gràcies a aquest curs intensiu de... anem a anomenar-lo TIC, em sé manejar millor amb un bloc, ja que abans no sabia ni què era.

També puc dir que aquesta experiència m’ha ajudat a tenir molta més cura de la meva expressió i del meu vocabulari, ja que allò que escric ho pot llegir tothom que vulgui i per tant crec que tot ha d’estar molt elaborat i estudiat. Evitant així malentesos o males interpretacions dels meus escrits.

En relació a què hem pot aportar aquest projecte com a mestra? Doncs encara no ho tinc molt clar. És a dir, sé que quant més sàpiga sobre qualsevol cosa més experiències i coneixements podré aportar als alumnes, però d'una forma més específica no sé quins beneficis em pot aportar aquest nou projecte com futura docent. O sigui, tinc clar que vivim en un món de les noves tecnologies i que aviat, sinó és ja, tot, o quasi tot, estarà organitzat o manipulat per la informàtica i les seves eines. Per tant, pens que com a educadora he d’estar preparada per endinsar-me en aquest nou món. Així, des del meu punt de vista, crec que he de tenir prou recursos com per poder-los manejar i aprofitar en benefici dels alumnes.

Diari d'una mestra!

M’han passat el diari d’una mestra d’infantil de P-3, on explica d’una forma molt divertida i entretinguda com és un dia qualsevol a una classe de 26 alumnes de tres anys. A més, també fa una petita reflexió sobre la concepció d’aquest professió a aquesta societat.

Aconsello a tothom que tingui deu minutets lliures que s’ho llegeixi, perquè reflexionar sobre totes les concepcions que es tenen envers l'educació infantil.

Educar per fabricar ciutadans

Vídeo estret d’aquí.

Si punyiu aquí podreu veure d’on està estret aquest vídeo i la següent reflexió: Cap a on ha d’evolucionar el nostre sistema educatiu per formar ciutadans capaços d’afrontar els reptes d’aquest segle? Tant la ciència com la tradició contemplativa budista tenen molt que dir al respecte. Per què no unir-les per a que s’enriqueixin mútuament i aportin solucions? Això és el que varen iniciar el passat mes a Washington D.C., i allí va estar “Redes” per presenciar un excel·lent debat sobre les necessitats de l’educació dels nostres fills.

Recomano a tothom que gasti trenta minuts del seu temps en veure aquest vídeo. De segur que no serà un temps malgastat; et fa reflexionar envers tot el que tingui que veure amb l’educació i és una bona eina d’inspiració. És realista, coherent e indispensable per recapacitar sobre la tasca d’un mestre.

El meu nom en llenguatge de signes.

Aquest és el meu nom lletrejat en llenguatge de signes i el meu signe és, amb els dits índex i polze de la mà dreta, fent la forma d'unes ulleres als ulls.

Cites:

"L'estupidesa és una malaltia extraordinària: no és el malalt el qual sofreix per ella, sinó els altres." de Voltaire.